I SILMAR segueix la seva expansió pel litoral català i balear aplicant nous protocols d’estudi més funcionals i adequats a cada punt litoral amb l’objectiu d’integrar la realitat de cada zona. En el cas de la Cima, la detecció de la presència de l’alga invasora Lophocladia lallemandii a finals de primavera ens ha plantejat el repte de fer-ne un seguiment més acurat per valorar la seva propagació i els impactes sobre la biota submarina i, molt especialment, sobre aquelles espècies, comunitats i hàbitats més sensibles el desenvolupament de les quals es pot veure afectat. Seguim compromesos braç a braç amb el Mediterrani. +Info: Silmar Project
II. CONSERVACIO ACTIVA vs PRESSIÓ TURÍSTICA
La costa catalana és un espai natural extraordinari, però també un dels territoris més visitats de la Mediterrània. Només la Costa Brava va superar els 12,2 milions de pernoctacions hoteleres durant el 2025, una activitat que es concentra especialment durant els mesos d’estiu. Aquesta elevada afluència pot intensificar localment la navegació recreativa, els fondejos, el soroll submarí, la generació de residus, el consum d’aigua i la pressió sobre els sistemes de sanejament.
Des de SILMAR analitzem com aquestes pressions afecten els hàbitats, les espècies i els serveis ecosistèmics que sustenten la qualitat ambiental, el benestar social i bona part de l’economia litoral. La monitorització continuada de les estacions ens permet identificar impactes, detectar canvis i proposar mesures de restauració i gestió adaptativa en col·laboració amb ajuntaments, ports, centres de busseig, empreses nàutiques i altres agents vinculats al mar.
La conservació activa no pretén frenar el turisme, sinó contribuir a transformar-lo en una activitat més responsable, ben gestionada i compatible amb la capacitat ecològica del litoral. La ciència ciutadana i l’experiència directa al mar són eines essencials per convertir residents i visitants en aliats de la biodiversitat. + Informació: Reglament europeu sobre la restauració de la natura.
III. IMPACTES I PRESSIONS: CALOR MARINA I CONTAMINACIÓ MARÍTIMA
A la imatge, una colònia de Cladocora caespitosa mostra aproximadament un 37% de superfície sense teixit viu, després de més de 8 anys de seguiment. A aquesta pressió s’hi afegeix el risc associat a les aigües de llast i als sediments dels vaixells mercants, que, si no es gestionen adequadament, poden transportar microorganismes, atògens, larves i espècies exòtiques entre regions marines alterant la qualitat de l’aigua i reduint la capacitat de recuperació dels ecosistemes litorals.
SILMAR permet detectar aquestes pressions acumulatives i impulsar mesures de prevenció, restauració i gestió marítima més responsable. +Info: Marine heatwaves;
